Els reptes de l’Educació en Comunicació a debat

pm1

Tothom reconeix la importància d’adaptar-se al món digital alhora que admet les dificultats amb què es troba per aconseguir-ho. Periodistes i professors no constitueixen cap excepció. Les X Jornades d’Educació en Comunicació organitzades per AulaMèdia sota el títol ‘Mirar i educar críticament‘ han tret a la llum algunes de les mancances i possibilitats que comparteixen ambdues professions.

El primer dia, el dilluns 4 de juliol, es va dedicar a reflexionar sobre la situació dels mitjans de comunicació i els periodistes. La presentació del DVD ‘El poder dels mitjans‘ va mostrar com el poder dels mitjans tradicionals està en mans del poder econòmic i com aquests mitjans tenen el poder de contractar i acomiadar els periodistes. Tot això ha dificultat l’elaboració d’informació independent i ha propiciat una crisi de credibilitat que ha deixat al periodisme en un dels seus moments més baixos.

Ara bé, no tot està perdut. A la taula rodona posterior al passi del vídeo es van mostrar exemples d’un nou periodisme, com els anuaris dels silencis mediàtics coordinats per la periodista Elisenda Rovira, o publicacions com La Directa, de la qual va parlar el periodista Jesús Rodríguez.

mp12

El dia va concloure amb un bloc dedicat a reflexionar i analitzar els mitjans de comunicació per part de periodistes i professors. Així, el periodista Toni Hervás va explicar com funcionen els mitjans arran de la irrupció del digital i les representants de SOS Racisme, Mònica López i Beatriu Guarro, van denunciar el discurs i els silencis mediàtics sobre les persones en cerca de refugi. Així, van criticar la utilització d’expressions com “onada” o “eixam” o la distinció entre immigrants bons i dolents. L’ús d’una narrativa humanitària en lloc d’una de política també va impedir, a parer seu, fer una reflexió sobre les causes de la situació i el repartiment de responsabilitats.

El segon dia de les jornades, dedicat a la pedagogia i didàctica audiovisual, va començar amb una exposició del coordinador d’AulaMèdia, Francesc-Josep Deó, sobre com educar en comunicació tenint en compte la tecnologia audiovisual, però també el llenguatge audiovisual i el discurs, la didàctica i l’anàlisi crítica. De fet, Deó va afirmar que “hi ha una formació del professorat excessivament tecnològica i als centres tenim una tecnologia per a la recepció i no tant per a la producció”. És per això que va animar als presents a anar més enllà de la tècnica i posar en qüestió els models de consum, socials, estètics i ideològics que hi ha al darrere amb l’ajuda dels autors de l’Anàlisi Crítica del Discurs, de l’Escola de Frankfurt, els estudis culturals crítics, la semiòtica o la pragmàtica. Seguidament, els presents van poder veure un vídeo fet per AulaMèdia sobre com es fa un Telenotícies a la Televisió de Catalunya. Com que el dia de l’enregistrament el futbol va ser el tema estrella de l’informatiu, els presents a les jornades van debatre sobre les dificultats per distingir entre l’interès públic i l’interès de l’audiència, entre altres qüestions.

MEC

La taula rodona posterior va posar de manifest alguns dels problemes dels professors per trobar un equilibri entre la formació filosòfica-pedagògica-semiòtica i la tècnica o la pràctica. Raimon Ramis, professor i director de Projectes a la Fundació MediaBus, va considerar que el problema fonamental és encara més greu, ja que consisteix a “com canviar la mentalitat del professor que es considera l’amo de la classe”. Al col·loqui també es van esmentar altres dificultats no menys importants, com la manca de recursos i el pes de les inèrcies. A més a més, va quedar palès que l’Educació en Comunicació constitueix un concepte molt ampli i que, mentre no hi hagi una assignatura específica, dependrà més del voluntarisme i els interessos dels professors d’altres matèries, amb les dificultats i febleses que això comporta.

El dimecres es va obrir amb la xerrada del realitzador i educador audiovisual, Dídac Roger, que va explicar com escriure i produir imatges a l’escola. Així, el col·laborador d’AulaMèdia va exposar com es fa una producció audiovisual, des de la immersió en el tema fins a la posada en escena, passant pel guió, l’assignació de tasques i la gravació.

Els professors convidats a la taula rodona titulada “Imaginar i crear imatges” van mostrar algunes de les produccions de ficció fetes pels estudiants, esforç que els assistents van valorar molt positivament. També es va debatre sobre què és més important, si el procés o el resultat o fins a quin punt tothom ha de fer de tot o cal una especialització en funció de les capacitats dels alumnes. Els docents també es van mostrar preocupats per l’avaluació, ja que resulta complicat posar nota a una activitat tan creativa i feta en equip, motiu pel qual alguns fan servir l’autoavaluació, on els estudiants es valoren a si mateixos i als seus companys.

PMx2

L’últim dia es va dedicar a l’anàlisi crítica dels mitjans i els registres televisius. El professor Xavier Breil va insistir en la importància que l’escola ensenyi als alumnes a entendre el món en què viuen i com moltes vegades el més important rau en el que no es veu. Per exemple, Breil explica als seus alumnes que els guions de moltes sèries d’acció americanes són revisats per l’exèrcit nord-americà (a canvi de col·laboració material i humana), motiu pel qual és fàcil suposar que prevaldrà una visió o ideologia i no una altra. Al voltant d’aquesta xerrada es va fer palès la necessitat de trobar un bon enteniment i una corresponsabilitat no només entre docents i alumnes sinó també entre escola i família.

A la segona part es van mostrar alguns dels projectes televisius engegats per centres educatius, com PrincepTV, IllaTV, EuclidesTV i EspriuTV, on els estudiants poden produir les seves peces audiovisuals. Novament, van aparèixer alguns dels reptes esmentats al llarg de les Jornades i d’altres de nous: la manca de recursos, la necessitat d’anar més enllà de la tècnica i donar un sentit crític al que es fa, la necessitat de superar el voluntarisme dels professors i trobar el suport de l’escola, la importància de trobar un equilibri entre el procés d’aprenentatge i qualitat del resultat, entre la polivalència i l’especialització que permeten les qualitats dels estudiants, entre llibertat i control, etc. També es va demanar més sensibilitat per part de l’administració, amb més recursos, més formació per al professorat i espais on poder compartir experiències i debatre la necessitat de crear o no una assignatura específica. Mentrestant no arriba això, Francesc-Josep Deó va tornar a oferir la revista digital d’AulaMèdia com a via per compartir tot el que envolta l’Educació en Comunicació fins a la celebració de les properes jornades, l’any vinent.

EJG

Fotos extretes de:

    “Alimentar la bèstia”

    oct11-

    Divendres, 13 de novembre. Cap a les 22 hores una alerta em sona al mòbil. És l’app d’un diari que reclama la meva atenció amb una notícia d’última hora: Matança terrorista a París. En menys de dos minuts, quatre alertes més d’altres mitjans. Impacient per saber-ne els detalls començo a obrir diaris digitals. Decepció: només hi ha titulars. M’aturo dos segons a pensar per caure en una obvietat: els fets s’estan produint en aquell mateix moment, no hi pot haver detalls, és impossible. Però aquest buit només dura uns minuts. De seguida s’amunteguen informacions oficials, balls de xifres, reaccions polítiques i testimonis telefònics… Tot això barrejat amb hipòtesis, suposicions i anàlisis d’urgència dels tertulians de capçalera… I el més increïble: corresponsals entrant en directe quan no han tingut temps material de recopilar cap informació. Però la immediatesa mana.

    Només 48 hores abans, la implacable maquinària informativa va ser un dels temes centrals de la xerrada d’AulaMèdia, Per entendre els mitjans, cal saber com funcionen. Per parlar-ne, tres mirades des d’òptiques ben diferents. Des d’un gran mitjà com TV3, el periodista i presentador del TN migdia, Carles Prats. Des dels mitjans alternatius, si és que en podem dir així, Gemma Garcia, periodista de la Directa i membre de Contrast i del Grup de Periodistes Ramon Barnils. I des de l’òptica acadèmica, David Vidal, professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació a la UAB i membre del col·lectiu SomAtents.

    Sobre la voràgine informativa, Prats resumia la sensació que alguns dies tenen els periodistes a la redacció amb aquesta inquietant frase: «Hem d’alimentar permanentment la bèstia». I aclaria: «Treballem en una redacció gran que nodreix diversos mitjans de comunicació: televisions, ràdios, portal d’internet, etc. i durant 24 hores al dia. I aquesta necessitat d’alimentar la bèstia condiciona les rutines de treball. Es prioritza, potser, el rendiment fàcil en detriment d’aquell periodisme de documentar-se, investigar, fer recerca… que segurament té altres tempos». Els tres ponents van estar d’acord en la manca d’anàlisi com una de les carències d’una part important de la producció de notícies. «Hem acabat fent un periodisme molt vinculat al com i molt poc al perquè» apuntava David Vidal. Gemma Garcia s’afegia a aquest argument i ho exemplificava denunciant el desconeixement que tenim sobre la guerra de Síria. Ara se’n parla cada dia, però la majoria d’espectadors, i molts periodistes m’atreviria a dir, no en tenen ni idea de les causes.

    Un matí a la redacció. Un reportatge d'AulaMèdia i Objectiu: Comunicació

    Decisions: què es prioritza i què es deixa en un breu… I, sobretot, què queda fora. «Sempre ens hem de preguntar quins són els silencis mediàtics» reflexionava Gemma Garcia. «Existeixen pressions i hi ha temes que triguen molt a sortir. Per això són importants les esquerdes. Quan un mitjà trenca aquest bloqueig hi ha un efecte dominó i es perd la por a parlar d’aquests temes». Un exemple, la vaga dels treballadors d’una gran empresa de telefonia que no va ser notícia durant molt de temps a la majoria de grans mitjans que la tenien com a anunciant. La mateixa Garcia insistia amb la teoria de les esquerdes com a esperança per l’ofici: «Som molt crítics amb els mitjans però hi ha esquerdes i els periodistes som molt plurals i sovint trobem l’esquerda. I a partir de la discussió s’aconsegueixen col·locar temes que els caps primer són reticents a tractar».

    El debat bullia de matisos. La sensació que m’anava quedant és que tenim bons periodistes, però que alguns mitjans no estan a l’altura. Quedava clar que una redacció no és un conjunt de gent monolítica conxorxada per vendre’ns una idea. Prats apuntava: «com tot col·lectiu humà, és plural i hi ha diferents criteris i afortunadament discutim i molt». Segons va explicar, un dels debats més intensos que havien viscut darrerament a la redacció de TV3 va ser el de com mostrar les imatges del nen mort a la platja de Lesbos, icona del drama del Mediterrani: «Els d’internacional deien que tal qual, que el món és com és i a veure si alguna vegada algú reacciona. Després, els que som pares vam pensar que no ens agradaria que es veiés,… però ho havíem d’ensenyar […] Al final es va arribar a la conclusió que s’havia de donar però posats a triar, no donar el plano curt, per preservar la seva identitat».

    oct11b

    El debat a les redaccions és saludable i imprescindible, però els que ens sentim propers al discurs d’AulaMèdia, també ens agradaria que aquest debat s’obrís a la ciutadania. Que els mitjans expliquessin més clarament els seus criteris. En aquest sentit, en David Vidal explicava que en altres àmbits, com en l’art, l’audiència és molt més partícip, es parla de públic cocreador i d’audiències emancipades. Però en el periodisme encara es creu en el «sacerdoci de la veritat». Carles Prats va valorar la importància que els mitjans públics «estiguem oberts a debats com aquest, malgrat saber que sovint se’ns critica, i moltes vegades amb raó; però ens devem a la ciutadania».

    I abans d’acabar, un darrer debat, tan antic com mal resolt. El de l’objectivitat. En David Vidal, provocador, afirmava que el posa «molt poc calent això de l’objectivitat». I exposava: «Si seguim la història del periodisme, s’han fet salts de qualitat quan hi ha hagut periodistes convençuts que el periodisme és una cosa molt parcial i que s’ha de prendre partit». Paraula de Kapuściński, que es referia a prendre partit pels desfavorits, els silenciats.

    Es pot parlar d’honestedat, rigorositat, fins i tot d’imparcialitat, coincidien els tres ponents. Però sempre hi ha una mirada. Segons Vidal, «no hi pot haver algú que expliqui una història que no tingui una perspectiva des de la qual s’explica la història». El que passa és que a vegades aquesta perspectiva la tenim tan interioritzada que no la percebem com un discurs, un discurs social, polític o econòmic».

    oct11c

    Però tenir mirada no significa deixar de contrastar les fonts. La Gemma Garcia ho deixava clar: «Sóc molt partidària de donar veu a les diferents parts, no invisibilitzar una part». En Francesc Deó, moderador de la taula, li demanava si no creia que, en un reportatge que pretengui donar veu a fonts silenciades, no es poden obviar les que ja tenen una representació sobrada en altres mitjans. Per a la periodista de la Directa és una qüestió innegociable: «Contrastar fonts el que et dóna és legitimitat. Jo desconfiaria si no trobo aquesta versió […] A més, aniràs a consultar aquesta font que és com adversària en el relat de la teva història i, si ets una bona periodista, segurament la informació que et doni contribuirà a la teva mirada.»

    Passen els dies, l’actualitat no s’atura: reaccions als atemptats de París, estat d’alerta a mitja Europa, tancament de fronteres, guerra a Síria, el procés, el Barça-Madrid. Els periodistes segueixen alimentant la bèstia i l’interès general segueix decidint què apareix als mitjans de comunicació. Però, com deu ser aquest interès general? Me l’imagino com un ésser mitològic amb la capacitat de saber-ho tot de tothom i amb la virtut de consensuar tot allò que ens interessa. Per cert, si algú l’ha vist, si us plau, posis en contacte amb nosaltres que tindrem molt de gust en convidar-lo a les properes jornades d’AulaMèdia.

    Dídac Roger

     

      Reflexions i debats

      poder1

      Els passats dies 6, 7, 8 i 9 de juliol es va celebrar una nova edició, la novena, de les Jornades d’Educació en Comunicació d’AulaMèdia. Així la Sala d’actes del Col·legi de Periodistes es va omplir de les veus experimentades dels ponents i de tot una sèrie de debats en relació a l’educació en comunicació que precisen de ser plantejats.

      Tot i que el vincle entre l’educació i la comunicació va ser l’element vertebrador d’aquestes jornades, enguany també s’ha volgut aprofundir en el poder que tenen els mitjans a la nostra societat. Es evident que aquest poder és immens ja que són una peça fonamental en el nostre procés de socialització. A més, ens acompanyen al llarg de la vida i són la única finestra que tenim per mirar més enllà d’allò que podem testimoniar amb els nostres ulls.

      És precisament per aquest motiu que resulta alarmant veure com, avui més que mai, influències externes al món del periodisme i la comunicació condicionen l’activitat d’aquests mitjans. Tal i com es va explicar en diverses xerrades de les Jornades, però, aquestes pressions gairebé mai es donen de manera directa, sinó que són els propis periodistes que s’autocensuren, per exemple, per evitar importunar als anunciants del mitjà en qüestió. Havent dit això he de reconèixer que mai deixarà de posar-me els pèls de punta que el primer banc de l’Estat i el desè de tot el món patrocini el telenotícies de la Televisió Pública de Catalunya.

      poder30

      Encara sobre el tema del poder dels mitjans una de les xerrades que més destacaria és la del Xavier Artigas, codirector de Ciutat Morta. I és que a partir de l’explicació del recorregut que havia seguit la vida del documental es podia entendre el lamentable paper que van jugar els mitjans a l’hora d’intentar amagar la taca que és el cas 4F. Un paper a les antípodes del servei públic que haurien de complir tant els mitjans públics com privats.

      Com ja he dit el tema de la comunicació dins l’àmbit educatiu va ser el punt de referència de les Jornades. Gràcies a les diferents xerrades que es van fer en aquesta línia van aparèixer diversos nuclis de debat. Un dels més imprescindibles és el de la necessitat d’incloure la comunicació dins del currículum educatiu. A simple vista ja es veu que aquesta és una demanda ben lògica. I és que resulta ridícul que s’ensenyi a un alumne d’ESO a fer els més complicats anàlisis d’oracions subordinades i en canvi no se li ensenyi a entendre i a observar de forma crítica el contingut d’uns mitjans de comunicació que constantment estan presents en el seu dia a dia.

      Una altra reflexió interessant que és va fer en relació a la comunicació dins l’aula va girar al voltant de la falta de formació del professorat a l’hora d’ensenyar els aspectes tècnics de l’audiovisual. Quan aquest debat va aparèixer diversos assistents i ponents van admetre l’existència d’una certa por entre alguns professors al veure que els coneixements que poden tenir es veuen sobrepassats pels seus alumnes. Així, en cas que s’acabés modificant el currículum educatiu seria necessària la posada en marxa de cursos de formació per a mestres per tal de corregir aquesta deficiència. Tanmateix, trobo que la millor formació per a un mestre és la que extraurà de treballar la comunicació audiovisual amb els alumnes tot fent una aposta ferma per la llibertat creativa d’aquests.

      llam

      En definitiva com s’ha vist les reflexions i debats que van aflorar en les Jornades d’Educació en Comunicació van ser múltiples, variats i apassionants. En qualsevol cas, com ja he dit, són preguntes que fa falta que ens fem i que a partir d’actors com AulaMèdia traslladem a l’opinió pública amb l’objectiu de començar el canvi.

      Joan Ballart

       

        DVD eduCOM

        DVDeduCOM

        En el marc de les Jornades d’Educació en Comunicació “L’educació mediàtica. El poder dels mitjans” AulaMèdia va presentar el DVD eduCOM. Educació en Comunicació que inclou diferents peces sobre la televisió i els mitjans de comunicació audiovisuals: Un matí a la redacció del TeleNotícies, televisió per Internet, mitjans i moviments socials, making of d’un programa d’humor i una darrera peca audiovisual sobre la fotografia publicitaria.

        El projecte eduCOM.info “vol oferir al professorat, reflexions, recursos i experiències per facilitar la implementació de l’Educació en Comunicació a les aules”. El primer DVD del projecte: “Mirades” -que inclou 5 entrevistes sobre diferents aspectes de l’Educació en Comunicació- va aparèixer l’any 2014 gràcies a l’ajut dels protectors i les protectores d’AulaMèdia.

          DVD Mirades

          mirades50Aquest nou DVD d’AulaMèdia -primer del projecte eduCOM– tracta diferents aspectes de l’Educació en Comunicació: des de la seva necessària implementació a les aules (J. M. Pérez Tornero. UAB), fins a la reflexió sobre alguns dels continguts dels mitjans de comunicació com el racisme (Beatriu Guarro. SOS Racisme) o el masclisme (Joana Gallego. UAB); passant per la importància de l’aprenentatge del llenguatge audiovisual (Sandra Galván. Museu del Cinema) o els nous hàbits de consum que implicarà la televisió del futur (Vicent Partal. Vilaweb).